Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llengües’ Category

 

 

Cal tenir clar que les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament, i les públiques, juntament amb un partida pressupostària dels seus respectius governs (excepte TVE des del novembre passat, que ja no fa publicitat). Per tant, com més audiència tinguin, més possibilitats tindran de contractar més publicitat i de que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D’aquí vénen les lluites per l’audiència.

screenshot-2017-01-09-10-49-47

Screenshot 2017-06-01 10.06.11

Els clients de les cadenes no són els espectadors: són els anunciants, és a dir, les marques. I el que venen no són programes: són quantitat d’espectadors.

Entendre aquesta realitat ens permet entendre quins són els criteris que regeixen la programació de les cadenes (i per què hi ha cada cop més publicitat fora i dins dels programes). En un primer moment, els diners de la publicitat eren els recursos utilitzats per les cadenes per poder fer els programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris. La programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors; és per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables, i els programes més barats.

Anuncis

Read Full Post »

El món de Sofia

el-mon-de-sofia.jpgAlberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l´obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, Sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que empendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima amb un desenllaç imprevissible.Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ha estat professor de filosofia i d´història de les idees durant onze anys i és un dels escriptors més destacats del seu país. Ed. Empúries li ha publicat El misteri del solitari, l´enigma i el mirall, Vita brevis, El misteri de Nadal, ¿Què hi ha algú?, El palau de les granotes, Maya i La noia de les taronges.

L’Alquimista

lalquimista2Dins d’un gra de sorra, un pastor d’ovelles troba resposta a preguntes sense enunciat. Un camí teixit de fils visibles i invisibles el mena a un llarg viatge que acaba, com tants d’altres, en el seu punt de partida. Ell però ja no és el mateix.

Sota l’aparença de faula, Coelho ens parla del llenguatge dels símbols, de la veu de cor, de la síntesi de totes les coses. Com aquell que assenyala la lluna amb un dit, l’autor ens apunta en una direcció i ho fa de manera tan tutelada que, en acabar la lectura, un té la sensació de no haver caminat amb els seus propis peus.

La literatura i els viatges ens proporcionen experiències de doble sentit, un joc constant d’anada i tornada: per dins, cap enfora; el descobriment d’altres móns i el descobriment de nosaltres mateixos, alhora. El viatge dins del llibre transforma el pastor d’ovelles en alquimista. Nosaltres, espectadors, ens ho hem mirat, aquesta vegada, des de la distància immòbil on ens han col·locat les certeses de l’autor.

Wiltwilt

Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instal·lat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.

En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.

Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.

El perquè de tot plegatel-perque-de-tot-plegat

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

La pell freda20080926-la20pell20freda2

Un antic lluitador de la independència d’Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d’oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l’oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

En aquesta illa només hi ha un habitant, l’oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l’irlandès, l’ignora tot i la informació que té de l’illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l’atac d’uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posterioment, els “citauca”.

Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d’aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d’amant. Tot i que l’irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s’ho vol creure.

L’amic retrobatdibujo32

L’arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l’amistat de dos companys d’escola. Un d’ells és jueu, l’altre és membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia.
Al llarg d’un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se’n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s’ho, el retrobarà novament.

Trajecte final

trajecteTrajecte final és un conjunt de set relats de ciència-ficció, en els quals es parla de sers que poden canviar el seu aspecte a voluntat, d’escletxes entre mons i salts en el temps, però també s’hi parla, sobretot, de l’amor, la generositat i la confiança davant el desconegut.La primera edició de Trajecte final, es va publicar el 1975. Amb aquesta nova edició s’ha volgut posar a l’abast de tots els públics un seguit de propostes i treballs per comprendre millor l’obra. L’edició actual està adreçada, sobretot, als estudiants de secundària.

De mica en mica s’omple la pica

mica en mica A De mica en mica s’omple la pica descobrireu un protagonista una mica desvergonyit, una rossa de «pel·lícula», uns peixos grossos que se la saben molt llarga, uns pinxos de barris baixos, uns quantscadàvers, molts diners pel mig, i acció, sobretot, molta acció. També podeu fer un recorregut turístic per diverses ciutats d’Europa o, si ho preferiu, visitar els indrets més emblemàtics de Barcelona, tot, és clar, de la mà del protagonista, l’Enric Vical, «un brètol capaç de tot per una mica de calés», que intenta, sigui com sigui, que la bòfia no li carregui els morts.

El vigilant en el camp de sègolel-vigilant-en-el-camp-de-segol1

La novel·la explica el retorn d’amagat d’un adolescent, Holden Caulfield, des de l’internat de Pencey, d’on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l’autor per mostrar l’angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s’allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s’escapa d’aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d’aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.

 

COMENTARI DEL LLIBRE ESCOLLIT

Haureu de fer un comentari de text, és a dir, un text únic i sense apartats. Però us pot ser útil pensar en les diferents coses de les quals podeu parlar. Aquestes són les qüestions que us plantegem. Us ajudarà anar prenent notes d’aquest aspectes mentre llegiu:

Guia per al comentari de text

General

Quin va ser el motiu de la tria del llibre que has escollit?

Creus que el títol respon al contingut que es desenvolupa en el llibre?

Què ens saps de l’autor i de l’època? Busca informació respecte de la seva obra i del període històric  en què escriu.

 

Forma

Quina estructura té el llibre? A quart d’ESO hem de ser capaços d’anar més enllà de la comprensió d’un text i hem de reflexionar respecte de com s’organitza el text, és a dir, heu d’analitzar L’ESTRUCTURA. Heu de comentar quina relació té amb el gènere literari al qual pertany.

En quin temps i en quin espai està situat el llibre? El text literari és una finestra oberta a altres móns, moltes vegades allunyats  en el temps i en l’espai. Quins són en el cas del llibre que has escollit?

Quin tipus de narrador té? Recordes els tipus de narrador que havíem tractat en cursos anteriors? Si no, recupera la informació.

Contingut

De què ens parla el llibre que has triat? Fes referència a l’argument tenint present que hi ha llibres que en tenen només un i que n’hi ha d’altres que alternen fils diversos. En aquest sentit cal que relacionis l’argument amb el TEMA (o TEMES) dels quals ens vol parlar l’autor mitjançant aquesta obra. T’ha semblat interessant la manera que ha triat l’autor per fer-nos arribar el que volia transmetre’ns.

Hi ha un fragment que t’agradi especialment? De segur que hi ha moments de la lectura que t’han fet aturar i reflexionar. Tria’n algun i transcriu-lo, alhora que hauries d’explicar el perquè de la teva elecció.

Amb tot això redactaràs el COMENTARI DE TEXT. Ha de recollir les dades que has anat incorporant amb les preguntes que t’hem fet, però cal donar-hi un ordre i un sentit, per fer que qui ho llegeixi hi pugui veure les teves idees de forma cohesionada  i coherent. El comentari ha d’incloure la teva impressió personal sobre el llibre, però ha d’anar més enllà d’una opinió.

Read Full Post »

1. A veure si sou capaços de trobar  en aquest videoclip dels Manel alguns dels recursos que s’han explicat en aquest blog. Aquí teniu la llista del que heu de trobar:

punt de vista: càmera subjectiva,

moviments de càmera: panoràmica, moviment lliure amb intenció expressiva (per provocar sensacions a l’espectador)

enquadrament: contrapicat

tipus de plans: pla detall, primer pla, pla mig, pla general,

el camp: pla amb gran profunditat de camp per enfocar personatges o objectes que estan en plans diferents, pla amb profunditat de camp petita fent el canvi d’enfocament entre dos personatges

muntatge: combinació de pla-contraplà

2. Mireu aquest videoclip del Michael Jackson, que és un clàssic de la història dels videoclips, i  a partir del moment que comença la música (4’13) i feu el següent:

a) Busqueu:

Un moviment lliure amb grua:

Un tràveling que dura quasi un minut i mig quasi ininterrompudament:

Un zoom out i un zoom in seguits, un darrere l’altre, sobre una mateixa cosa:

Dos plans contrapicats:

Tràvelings per seguir balls de grup (la càmera segueix el desplaçament dels personatges, com si ballés amb ells):

Una càmera subjectiva del que veu la protagonista en un moment donat:

b) Contesteu aquestes preguntes:

– Quin tipus d’il·luminació fan servir a partir que surten del cinema (especialment a partir del moment que comencen a aparèixer els zombies? Per què creus que ho fan així?

–  Quins tipus de plans es fan servir en el ball dels zombies? Per què?

– Entre el minut 11’30 i 12′ hi ha un truc de muntatge per fer l’efecte que tot ha sigut un somni: tenim dues escenes diferents gravades en moments diferents en decorats diferents però muntades una darrera l’altra per fer semblar que una és continuació de l’altra: en la primera estan en una casa abandonada i els zombies l’ataquen i en la segona es desperta al sofà de casa seva. El que tenen en comú i facilitat el truc és el fet que la noia està en un sofà i que el noi l’agafa amb el braç. En el vídeo això està muntat en tres plans:

1) el protagonista amb aparença de zombie que la mira de prop

2) el seu braç agafant-la

3) el protagonista amb aparença normal que la mira i li parla.

I ara la pregunta: en quin moment exacte hi ha el tall en el muntatge en què es canvia d’una escena a l’altra? (dit d’una altra manera: el pla del braç correspon a quan està de zombie o quan està normal?) Com ho podem saber?

– I l’ultima és per nota, perquè aquest concepte no està explicat en aquest blog. En un moment del vídeo es fa servir el que s’anomena “efecte Vertigo”. Ets capaç de trobar-lo?

3. Ara es tracta d’investigar una mica per internet, a veure si sou capaços de trobar:

  1. Un videoclip del grup Chemical Brothers que és tot un tràveling lateral fet des d’un tren
  2. Un del grup Radiohead que tot el vídeo és un primer pla fix
  3. Un del grup The Black Keys que tot el vídeo és un pla americà amb la càmera fixa (o quasi)
  4. Un del grup Blur que és un homenatge a la primera escena de la famosa pel·lícula La taronja mecànica
  5. Com es diu la tècnica amb què estan gravats aquest vídeo: http://youtu.be/2_HXUhShhmY
  6. Si aquest vídeoclip està fet a càmera ràpida o normal i quina prova hi ha al mateix vídeo que ho demostra: http://youtu.be/E9SHupQFY2k
  7. Un vídeoclip del grup R.E.M. que és un pla seqüencia de 4 minuts, amb constants zooms endins i enfora.
  8. Un videoclip del grup The Verve que, excepte el primer i el darrer pla, tota l’estona utilitza el mateix recurs que la primera escena de la pel·lícula Trainspotting.
  9. Un videoclip del grup Queen en què en el primer minut veiem les cares dels quatre membres del grup il·luminades primer a contrallum i després amb il·luminació picada o zenital.
  10. Un vídeo de Jamiroquai fet pràcticament tot en un pla seqüència amb la càmera fixa i en què la sensació de moviment ve donada en part perquè el que es mou és el terra.

Read Full Post »

Recepta romana: “Popanum”

POPANUMpastís sacrifical

Recepta actualitzada del POPANUM

  • Ingredients:
  1. 300 gr. de farina
  2. 150 gr. de formatge fresc
  3. 1 ou
  4. 5 cullerades de mel
  5. Aigua necessària per fer la massa
  6. Una mica de sal
  • Elaboració:
Posar la farina en el marbre de la cuina, fer un volcà, introduir l’ou, el formatge, la sal i afegir l’aigua necessària fins a obtenir una massa homogènia. Allisar la masa amb un corro fins que tingui 3 mil·límetres de gruix i tallar-ho amb un motllo circular  Ficar les pastes al forn fins que tinguin un to daurat, durant uns 15 minuts i a 220°. Un cop fet, afegir una mica de mel per sobre les pastes, ja estaran llestes per ser servides.

Read Full Post »

Cal tenir clar que les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament, i les públiques, juntament amb un partida pressupostària dels seus respectius governs (excepte TVE des del novembre passat, que ja no fa publicitat). Per tant, com més audiència tinguin, més possibilitats tindran de contractar més publicitat i de que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D’aquí vénen les lluites per l’audiència.

screenshot-2017-01-09-10-49-47

Screenshot 2017-06-01 10.06.11

Els clients de les cadenes no són els espectadors: són els anunciants, és a dir, les marques. I el que venen no són programes: són quantitat d’espectadors.

Entendre aquesta realitat ens permet entendre quins són els criteris que regeixen la programació de les cadenes (i per què hi ha cada cop més publicitat fora i dins dels programes). En un primer moment, els diners de la publicitat eren els recursos utilitzats per les cadenes per poder fer els programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris. La programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors; és per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables, i els programes més barats.

Read Full Post »

Feminismo emotivo? No: és una publi

https://www.slideshare.net/secret/mCISRaHXISaBeE

Alguns exemples més:

Supermercats

Rentadores

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: