Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llengües’ Category



I perquè les imatges quedin bé a les notícies…

Read Full Post »

Read Full Post »

El món de Sofia

el-mon-de-sofia.jpgAlberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l´obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, Sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que empendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima amb un desenllaç imprevissible.Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ha estat professor de filosofia i d´història de les idees durant onze anys i és un dels escriptors més destacats del seu país. Ed. Empúries li ha publicat El misteri del solitari, l´enigma i el mirall, Vita brevis, El misteri de Nadal, ¿Què hi ha algú?, El palau de les granotes, Maya i La noia de les taronges.

L’Alquimista

lalquimista2Dins d’un gra de sorra, un pastor d’ovelles troba resposta a preguntes sense enunciat. Un camí teixit de fils visibles i invisibles el mena a un llarg viatge que acaba, com tants d’altres, en el seu punt de partida. Ell però ja no és el mateix.

Sota l’aparença de faula, Coelho ens parla del llenguatge dels símbols, de la veu de cor, de la síntesi de totes les coses. Com aquell que assenyala la lluna amb un dit, l’autor ens apunta en una direcció i ho fa de manera tan tutelada que, en acabar la lectura, un té la sensació de no haver caminat amb els seus propis peus.

La literatura i els viatges ens proporcionen experiències de doble sentit, un joc constant d’anada i tornada: per dins, cap enfora; el descobriment d’altres móns i el descobriment de nosaltres mateixos, alhora. El viatge dins del llibre transforma el pastor d’ovelles en alquimista. Nosaltres, espectadors, ens ho hem mirat, aquesta vegada, des de la distància immòbil on ens han col·locat les certeses de l’autor.

Wiltwilt

Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instal·lat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.

En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.

Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.

El perquè de tot plegatel-perque-de-tot-plegat

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

La pell freda20080926-la20pell20freda2

Un antic lluitador de la independència d’Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d’oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l’oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

En aquesta illa només hi ha un habitant, l’oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l’irlandès, l’ignora tot i la informació que té de l’illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l’atac d’uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posterioment, els “citauca”.

Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d’aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d’amant. Tot i que l’irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s’ho vol creure.

L’amic retrobatdibujo32

L’arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l’amistat de dos companys d’escola. Un d’ells és jueu, l’altre és membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia.
Al llarg d’un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se’n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s’ho, el retrobarà novament.

Trajecte final

trajecteTrajecte final és un conjunt de set relats de ciència-ficció, en els quals es parla de sers que poden canviar el seu aspecte a voluntat, d’escletxes entre mons i salts en el temps, però també s’hi parla, sobretot, de l’amor, la generositat i la confiança davant el desconegut.La primera edició de Trajecte final, es va publicar el 1975. Amb aquesta nova edició s’ha volgut posar a l’abast de tots els públics un seguit de propostes i treballs per comprendre millor l’obra. L’edició actual està adreçada, sobretot, als estudiants de secundària.

De mica en mica s’omple la pica

mica en mica A De mica en mica s’omple la pica descobrireu un protagonista una mica desvergonyit, una rossa de «pel·lícula», uns peixos grossos que se la saben molt llarga, uns pinxos de barris baixos, uns quantscadàvers, molts diners pel mig, i acció, sobretot, molta acció. També podeu fer un recorregut turístic per diverses ciutats d’Europa o, si ho preferiu, visitar els indrets més emblemàtics de Barcelona, tot, és clar, de la mà del protagonista, l’Enric Vical, «un brètol capaç de tot per una mica de calés», que intenta, sigui com sigui, que la bòfia no li carregui els morts.

El vigilant en el camp de sègolel-vigilant-en-el-camp-de-segol1

La novel·la explica el retorn d’amagat d’un adolescent, Holden Caulfield, des de l’internat de Pencey, d’on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l’autor per mostrar l’angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s’allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s’escapa d’aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d’aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.

 

COMENTARI DEL LLIBRE ESCOLLIT

Haureu de fer un comentari de text, és a dir, un text únic i sense apartats. Però us pot ser útil pensar en les diferents coses de les quals podeu parlar. Aquestes són les qüestions que us plantegem. Us ajudarà anar prenent notes d’aquest aspectes mentre llegiu:

Guia per al comentari de text

General

Quin va ser el motiu de la tria del llibre que has escollit?

Creus que el títol respon al contingut que es desenvolupa en el llibre?

Què ens saps de l’autor i de l’època? Busca informació respecte de la seva obra i del període històric  en què escriu.

 

Forma

Quina estructura té el llibre? A quart d’ESO hem de ser capaços d’anar més enllà de la comprensió d’un text i hem de reflexionar respecte de com s’organitza el text, és a dir, heu d’analitzar L’ESTRUCTURA. Heu de comentar quina relació té amb el gènere literari al qual pertany.

En quin temps i en quin espai està situat el llibre? El text literari és una finestra oberta a altres móns, moltes vegades allunyats  en el temps i en l’espai. Quins són en el cas del llibre que has escollit?

Quin tipus de narrador té? Recordes els tipus de narrador que havíem tractat en cursos anteriors? Si no, recupera la informació.

Contingut

De què ens parla el llibre que has triat? Fes referència a l’argument tenint present que hi ha llibres que en tenen només un i que n’hi ha d’altres que alternen fils diversos. En aquest sentit cal que relacionis l’argument amb el TEMA (o TEMES) dels quals ens vol parlar l’autor mitjançant aquesta obra. T’ha semblat interessant la manera que ha triat l’autor per fer-nos arribar el que volia transmetre’ns.

Hi ha un fragment que t’agradi especialment? De segur que hi ha moments de la lectura que t’han fet aturar i reflexionar. Tria’n algun i transcriu-lo, alhora que hauries d’explicar el perquè de la teva elecció.

Amb tot això redactaràs el COMENTARI DE TEXT. Ha de recollir les dades que has anat incorporant amb les preguntes que t’hem fet, però cal donar-hi un ordre i un sentit, per fer que qui ho llegeixi hi pugui veure les teves idees de forma cohesionada  i coherent. El comentari ha d’incloure la teva impressió personal sobre el llibre, però ha d’anar més enllà d’una opinió.

Read Full Post »

1. Tipus d’imatge en un informatiu

Tradicionalment s’han classificat les imatges en tres tipus:

Informatives

Decoratives

Morboses

 …

2. Quina foto ensenya millor la realitat?

Cas 1

12O_1

12O_2

Cas 2

Manifestació a favor d’un carrer per Millán Astray (vídeo i fotos):

Cas 3

screenshot-2016-12-06-18-40-57

screenshot-2016-12-06-18-43-55

screenshot-2016-12-06-18-52-58

 …

3. Quina és la imatge per representar el dolor col·lectiu?

Amb quina imatge il·lustraríeu aquesta notícia?

titular funeral galícia

elpunt_avui

vozgalicia

abc1823739 atlantico_diario correo_gallego

4. Amb quina imatge il·lustrem una notícia de successos?

notícia assassí Cifuentes Europapress

Activitat: amb quina imatge il·lustrem una celebració?

Read Full Post »

Us recordo els requisits per al treball d’Anàlisi de mitjans

Tema: a) qualsevol dels que hem tractat o tractarem durant el curs (us adjunto a sota la llista de temes) o b) algun altre tema que a vosaltres us interessi, però en aquest cas us recomano que vingueu a parlar amb mi per tal d’assegurar que és un tema adequat.

Contingut: la manera com tracteu el tema ha d’estar en la línia que ja heu anat veient durant l’any: vull una anàlisi crítica i intel·ligent del tema que tracteu. “crítica” no vol significa dir necessàriament coses dolentes, vol dir una anàlisi reflexionada, que vagi més enllà del que simplement veiem a la pantalla, que es pregunti els perquès de les coses. No vull teoria si no és realment necessària i sempre citant d’on l’heu tret (tot allò que identifiqui que no és vostre i no citeu haver-ho tret d’un altre lloc ho consideraré còpia)

Grups: podeu fer el treball per parelles o grups de 3 (si voleu també individualment).

Format: podeu fer el treball en el format que vulgueu: text escrit, imatges, format web, vídeo, àudio… Trieu el format en funció del que més s’adeqüi a allò que voleu tractar. Si poseu enllaços envieu-lo en pdf.

Extensió: ja sabeu que no valoro els treballs per la seva llargada i en aquest cas especialment vull un contingut concentrat, directe i precís, sense paràgrafs “per omplir”.

 

Alguns exemples de treballs:

https://sadakoamc.wordpress.com/exemples-de-treballs-2/

 

 

 

Read Full Post »

El modernisme

Read Full Post »

cal-encara-el-feminisme

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: