Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llengües’ Category

El modernisme

Read Full Post »

cal-encara-el-feminisme

Read Full Post »

1 m. [PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.
2 m. [PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana)

Read Full Post »

En una agència de publicitat hi ha un lema:
“no prengueu la gent per imbècils, però no oblideu mai que ho són”

Frédéric Beigbeder, 13’99 euros

Cal conèixer molt bé l’espectador objectiu d’un anunci, les seves característiques i gustos, per poder dissenyar el protagonista de l’anunci a la seva mida de manera que s’hi identifiqui. L’argument és senzill: si l’espectador s’identifica amb el protagonista, tendirà a identificar-se també amb el producte que utilitza.
Si mirem uns quants spots de diferents marques de detergent ens adonarem que acostumen a estar protagonitzats per dones i amb aspecte, més o menys acusat, de mestressa de casa. Per què? Els anunciants de detergent continuen considerant que el seu principal públic objectiu són les dones, que fan de mestressa de casa. La mestressa es veurà identificada amb la dona de l’anunci, que té els mateixos problemes quotidians que ella: la roba surt tacada o els colors no es conserven prou. I si s’identifica amb la protagonista i el seu problema, és fàcil que s’identifiqui també amb la seva solució: comprar el detergent en qüestió, que és l’únic que li ha solucionat el problema.

Ara bé, aquesta identificació pot buscar-se de dues maneres molt diferents: la identificació amb el jo real o la identificació amb el jo ideal. Aclarim-ho i després en veiem exemples.

La identificació amb el jo real es produeix quan l’espectador s’identifica amb el protagonista de l’anunci perquè té el mateix aspecte, situació, característiques i pateix els mateixos problemes quotidians que ell. És l’exemple dels anuncis de detergents d’abans. Fixem-nos que les actrius triades no són dones seductores com en altres anuncis, sinó dones amb aspecte “normal”, amb una manera de parlar “normal” i col·loquial i amb una casa “normal”. Ara bé, no oblidem que és una normalitat dissenyada i cuidada fins l’últim detall: la dona “normal” és una actriu triada en un càsting i maquillada i pentinada amb aquesta intenció, la manera de parlar “normal” és un guió escrit i treballat per un equip de creatius i la casa “normal” és un decorat dissenyat i muntat per especialistes. Tot amb l’objectiu d’aconseguir que l’espectadora s’hi senti reflectida i, per tant, propera. Una espectadora que no es sentiria identificada, posem per cas, amb la Isabel Preysler recomanant un detergent, i per tant no li semblaria creïble la seva recomanació.

En canvi, quan es busca la identificació amb el jo ideal el protagonista no representa allò que l’espectador és, sinó allò que voldria ser o, si més no, allò que l’atrau; l’aspecte físic, el decorat, les actituds, les qualitats, el glamour… no són pròpies del món real de l’espectador, sinó que el traslladen a un món ideal. Tenen l’aspecte físic, el gust, la personalitat o l’èxit, que ell voldria tenir o, fins i tot, que a ell li agrada pensar que té. Uns protagonistes que, sovint, no tenen gens l’aspecte de tenir el problema per al qual diuen haver trobat la solució (dones primes anunciant productes per aprimar-se, noies amb cabells esplèndids anunciant xampús per al cabell danyat, etc.)

Mirem aquests anuncis i comparem-los. Ens els dos casos es tracta d’un producte més o menys relacionat amb la salut, però l’estratègia publicitària és molt diferent:




En el primer cas se’ns presenten uns actors triats i caracteritzats perquè semblin qualsevol de nosaltres quan ens aixequem pels matins:

Igual que nosaltres, tenen problemes tan poc glamurosos com el mal de ronyons o d’esquena. En definitiva, l’anunci vol fer de mirall: aquests protagonistes podríem ser nosaltres mateixos. Per tant, si a ells els funciona la solució, a nosaltres també ens podria funcionar. És una mica com si ens ho digués la veïna del tercer (“prova això que m’ha funcionat tan i tan bé…”).

Tot i així, hi ha un detall final: un cop el producte ja ha fet el miracle i el nom i logotip de la marca apareixen al costat, l’aspecte de tot plegat ja canvia (ells, el cotxe, la casa…):


En el segon anunci tot és diferent. Tenim una protagonista que ens parla de salut i també està a casa, en pijama… Però l’actriu triada és molt diferent: jove, esvelta, bonica (amb aspecte de no haver tingut mai cap problema a la pell). També el seu vestuari, maquillatge, pentinat… (qui no té aquest aspecte quan està per casa?) I la seva actitud: els protagonistes del primer anunci es despertaven per anar a treballar; aquesta noia simplement “està”. La casa també és molt diferent: qui no té aquest espai i aquests mobles? qui no té piscina al jardí? qui no té una nevera de dues portes de la qual surt música i un raig de llum quan l’obres?

En definitiva, el missatge del primer anunci vindria a ser “Estàs igual de fotut que aquesta parella? Pren-te el producte i se’t passarà”. En canvi, el missatge del segon seria “T’agradaria estar igual d’estupenda que aquesta noia? Vols que la teva pell sigui igual? Pren-te el producte”. Fixeu-vos que en el primer cas utilitzem el present; en el segon el condicional o el subjuntiu, els temps de les hipòtesis i els desitjos.

Read Full Post »

Feminismo emotivo? No: és una publi

Beneficis racionals

Si mirem aquests anuncis podem imaginar com completaríem l’argumentació:

Has de comprar un cotxe Hyundai perquè …

Has de comprar un suc Don Simón perquè …

En els dos casos trobem arguments que tenen lògica: “perquè és el tercer millor classificat en un mercat molt dur” i “perquè és el suc fet amb les millors taronges”. Dit d’una altra manera, els beneficis que l’anunci t’assegura que obtindràs són beneficis racionals (es basen en la lògica, són comprovables).

 

Beneficis emocionals

Ara fem el mateix amb aquests dos:

https://youtu.be/jKZEPyFYp9k

Has de comprar un cotxe Bmw perquè …

http://dai.ly/xger

Has de comprar una Cola-cola perquè …

Què trobem ara? En aquests dos casos veiem que:

a) és molt més difícil de continuar l’argumentació, perquè és molt difícil verbalitzar el missatge que transmet.

b) si aconseguim continuar-la ens sortiran arguments del tipus “si compres coca-cola … el teu món serà més feliç/t’enamoraràs i passaràs una nit fantàstica/els teus pares no s’enfadaran encara que els enganyis…”

Així doncs, els arguments que trobem ara no tenen cap relació lògica amb el producte. Per això diem que aquests anuncis ofereixen beneficis emocionals. El que es fa és relacionar sensacions, emocions, il·lusions, que ens agraden amb el producte que ens volen vendre. I que en el nostre cervell quan comprem aquell refresc no estiguem comprant un refresc sinó felicitat, ganes de viure, autenticitat, etc.

screenshot-2017-01-18-09-21-36

http://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-emocionalment-desfermats_0_1725427462.html

 

Alguns exemples més:

Supermercats

 

Rentadores

Read Full Post »

LONDON, WHAT ELSE?

Hi students,

Welcome on board our trip around London !!!!

Visiting the city of London find out where to get a traditional fish and chips, visit the best museums and find the trendiest and the most influencial places.

Visit the Big Ben, Buckingham Palace, Westminster Abbey, No.10 Downing Street, Tower Bridge, The Tower of London or if you prefer visit the oldest traditional pubs in London and finally take a stroll through Hyde Park or along Oxford Street and in the end see the one and only Harrods.

Shopping, merging in history, exploring, eating, partaking in social events, there’s always something to do for everyone!!!

 

31789146-i-love-london-grunge-rubber-stamp-on-white-background-vector-illustration-stock-vector

Read Full Post »

 

Cal tenir clar que les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament, i les públiques, juntament amb un partida pressupostària dels seus respectius governs (excepte TVE des del novembre passat, que ja no fa publicitat). Per tant, com més audiència tinguin, més possibilitats tindran de contractar més publicitat i de que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D’aquí vénen les lluites per l’audiència.

screenshot-2017-01-09-10-49-47

 

Els clients de les cadenes no són els espectadors: són els anunciants, és a dir, les marques. I el que venen no són programes: són quantitat d’espectadors.

Entendre aquesta realitat ens permet entendre quins són els criteris que regeixen la programació de les cadenes (i per què hi ha cada cop més publicitat fora i dins dels programes). En un primer moment, els diners de la publicitat eren els recursos utilitzats per les cadenes per poder fer els programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris. La programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors; és per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables, i els programes més barats.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: