Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Anàlisi mitjans’ Category



I perquè les imatges quedin bé a les notícies…

Read Full Post »

Read Full Post »

1. Tipus d’imatge en un informatiu

Tradicionalment s’han classificat les imatges en tres tipus:

Informatives

Decoratives

Morboses

 …

2. Quina foto ensenya millor la realitat?

Cas 1

12O_1

12O_2

Cas 2

Manifestació a favor d’un carrer per Millán Astray (vídeo i fotos):

Cas 3

screenshot-2016-12-06-18-40-57

screenshot-2016-12-06-18-43-55

screenshot-2016-12-06-18-52-58

 …

3. Quina és la imatge per representar el dolor col·lectiu?

Amb quina imatge il·lustraríeu aquesta notícia?

titular funeral galícia

elpunt_avui

vozgalicia

abc1823739 atlantico_diario correo_gallego

4. Amb quina imatge il·lustrem una notícia de successos?

notícia assassí Cifuentes Europapress

Activitat: amb quina imatge il·lustrem una celebració?

Read Full Post »

Us recordo els requisits per al treball d’Anàlisi de mitjans

Tema: a) qualsevol dels que hem tractat o tractarem durant el curs (us adjunto a sota la llista de temes) o b) algun altre tema que a vosaltres us interessi, però en aquest cas us recomano que vingueu a parlar amb mi per tal d’assegurar que és un tema adequat.

Contingut: la manera com tracteu el tema ha d’estar en la línia que ja heu anat veient durant l’any: vull una anàlisi crítica i intel·ligent del tema que tracteu. “crítica” no vol significa dir necessàriament coses dolentes, vol dir una anàlisi reflexionada, que vagi més enllà del que simplement veiem a la pantalla, que es pregunti els perquès de les coses. No vull teoria si no és realment necessària i sempre citant d’on l’heu tret (tot allò que identifiqui que no és vostre i no citeu haver-ho tret d’un altre lloc ho consideraré còpia)

Grups: podeu fer el treball per parelles o grups de 3 (si voleu també individualment).

Format: podeu fer el treball en el format que vulgueu: text escrit, imatges, format web, vídeo, àudio… Trieu el format en funció del que més s’adeqüi a allò que voleu tractar. Si poseu enllaços envieu-lo en pdf.

Extensió: ja sabeu que no valoro els treballs per la seva llargada i en aquest cas especialment vull un contingut concentrat, directe i precís, sense paràgrafs “per omplir”.

 

Alguns exemples de treballs:

https://sadakoamc.wordpress.com/exemples-de-treballs-2/

 

 

 

Read Full Post »

cal-encara-el-feminisme

Read Full Post »

1 m. [PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.
2 m. [PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana)

Read Full Post »

En una agència de publicitat hi ha un lema:
“no prengueu la gent per imbècils, però no oblideu mai que ho són”

Frédéric Beigbeder, 13’99 euros

Cal conèixer molt bé l’espectador objectiu d’un anunci, les seves característiques i gustos, per poder dissenyar el protagonista de l’anunci a la seva mida de manera que s’hi identifiqui. L’argument és senzill: si l’espectador s’identifica amb el protagonista, tendirà a identificar-se també amb el producte que utilitza.
Si mirem uns quants spots de diferents marques de detergent ens adonarem que acostumen a estar protagonitzats per dones i amb aspecte, més o menys acusat, de mestressa de casa. Per què? Els anunciants de detergent continuen considerant que el seu principal públic objectiu són les dones, que fan de mestressa de casa. La mestressa es veurà identificada amb la dona de l’anunci, que té els mateixos problemes quotidians que ella: la roba surt tacada o els colors no es conserven prou. I si s’identifica amb la protagonista i el seu problema, és fàcil que s’identifiqui també amb la seva solució: comprar el detergent en qüestió, que és l’únic que li ha solucionat el problema.

Ara bé, aquesta identificació pot buscar-se de dues maneres molt diferents: la identificació amb el jo real o la identificació amb el jo ideal. Aclarim-ho i després en veiem exemples.

La identificació amb el jo real es produeix quan l’espectador s’identifica amb el protagonista de l’anunci perquè té el mateix aspecte, situació, característiques i pateix els mateixos problemes quotidians que ell. És l’exemple dels anuncis de detergents d’abans. Fixem-nos que les actrius triades no són dones seductores com en altres anuncis, sinó dones amb aspecte “normal”, amb una manera de parlar “normal” i col·loquial i amb una casa “normal”. Ara bé, no oblidem que és una normalitat dissenyada i cuidada fins l’últim detall: la dona “normal” és una actriu triada en un càsting i maquillada i pentinada amb aquesta intenció, la manera de parlar “normal” és un guió escrit i treballat per un equip de creatius i la casa “normal” és un decorat dissenyat i muntat per especialistes. Tot amb l’objectiu d’aconseguir que l’espectadora s’hi senti reflectida i, per tant, propera. Una espectadora que no es sentiria identificada, posem per cas, amb la Isabel Preysler recomanant un detergent, i per tant no li semblaria creïble la seva recomanació.

En canvi, quan es busca la identificació amb el jo ideal el protagonista no representa allò que l’espectador és, sinó allò que voldria ser o, si més no, allò que l’atrau; l’aspecte físic, el decorat, les actituds, les qualitats, el glamour… no són pròpies del món real de l’espectador, sinó que el traslladen a un món ideal. Tenen l’aspecte físic, el gust, la personalitat o l’èxit, que ell voldria tenir o, fins i tot, que a ell li agrada pensar que té. Uns protagonistes que, sovint, no tenen gens l’aspecte de tenir el problema per al qual diuen haver trobat la solució (dones primes anunciant productes per aprimar-se, noies amb cabells esplèndids anunciant xampús per al cabell danyat, etc.)

Mirem aquests anuncis i comparem-los. Ens els dos casos es tracta d’un producte més o menys relacionat amb la salut, però l’estratègia publicitària és molt diferent:




En el primer cas se’ns presenten uns actors triats i caracteritzats perquè semblin qualsevol de nosaltres quan ens aixequem pels matins:

Igual que nosaltres, tenen problemes tan poc glamurosos com el mal de ronyons o d’esquena. En definitiva, l’anunci vol fer de mirall: aquests protagonistes podríem ser nosaltres mateixos. Per tant, si a ells els funciona la solució, a nosaltres també ens podria funcionar. És una mica com si ens ho digués la veïna del tercer (“prova això que m’ha funcionat tan i tan bé…”).

Tot i així, hi ha un detall final: un cop el producte ja ha fet el miracle i el nom i logotip de la marca apareixen al costat, l’aspecte de tot plegat ja canvia (ells, el cotxe, la casa…):


En el segon anunci tot és diferent. Tenim una protagonista que ens parla de salut i també està a casa, en pijama… Però l’actriu triada és molt diferent: jove, esvelta, bonica (amb aspecte de no haver tingut mai cap problema a la pell). També el seu vestuari, maquillatge, pentinat… (qui no té aquest aspecte quan està per casa?) I la seva actitud: els protagonistes del primer anunci es despertaven per anar a treballar; aquesta noia simplement “està”. La casa també és molt diferent: qui no té aquest espai i aquests mobles? qui no té piscina al jardí? qui no té una nevera de dues portes de la qual surt música i un raig de llum quan l’obres?

En definitiva, el missatge del primer anunci vindria a ser “Estàs igual de fotut que aquesta parella? Pren-te el producte i se’t passarà”. En canvi, el missatge del segon seria “T’agradaria estar igual d’estupenda que aquesta noia? Vols que la teva pell sigui igual? Pren-te el producte”. Fixeu-vos que en el primer cas utilitzem el present; en el segon el condicional o el subjuntiu, els temps de les hipòtesis i els desitjos.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: