Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Anàlisi mitjans’ Category

cal-encara-el-feminisme

Read Full Post »

1 m. [PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.
2 m. [PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana)

Read Full Post »

En una agència de publicitat hi ha un lema:
“no prengueu la gent per imbècils, però no oblideu mai que ho són”

Frédéric Beigbeder, 13’99 euros

Cal conèixer molt bé l’espectador objectiu d’un anunci, les seves característiques i gustos, per poder dissenyar el protagonista de l’anunci a la seva mida de manera que s’hi identifiqui. L’argument és senzill: si l’espectador s’identifica amb el protagonista, tendirà a identificar-se també amb el producte que utilitza.
Si mirem uns quants spots de diferents marques de detergent ens adonarem que acostumen a estar protagonitzats per dones i amb aspecte, més o menys acusat, de mestressa de casa. Per què? Els anunciants de detergent continuen considerant que el seu principal públic objectiu són les dones, que fan de mestressa de casa. La mestressa es veurà identificada amb la dona de l’anunci, que té els mateixos problemes quotidians que ella: la roba surt tacada o els colors no es conserven prou. I si s’identifica amb la protagonista i el seu problema, és fàcil que s’identifiqui també amb la seva solució: comprar el detergent en qüestió, que és l’únic que li ha solucionat el problema.

Ara bé, aquesta identificació pot buscar-se de dues maneres molt diferents: la identificació amb el jo real o la identificació amb el jo ideal. Aclarim-ho i després en veiem exemples.

La identificació amb el jo real es produeix quan l’espectador s’identifica amb el protagonista de l’anunci perquè té el mateix aspecte, situació, característiques i pateix els mateixos problemes quotidians que ell. És l’exemple dels anuncis de detergents d’abans. Fixem-nos que les actrius triades no són dones seductores com en altres anuncis, sinó dones amb aspecte “normal”, amb una manera de parlar “normal” i col·loquial i amb una casa “normal”. Ara bé, no oblidem que és una normalitat dissenyada i cuidada fins l’últim detall: la dona “normal” és una actriu triada en un càsting i maquillada i pentinada amb aquesta intenció, la manera de parlar “normal” és un guió escrit i treballat per un equip de creatius i la casa “normal” és un decorat dissenyat i muntat per especialistes. Tot amb l’objectiu d’aconseguir que l’espectadora s’hi senti reflectida i, per tant, propera. Una espectadora que no es sentiria identificada, posem per cas, amb la Isabel Preysler recomanant un detergent, i per tant no li semblaria creïble la seva recomanació.

En canvi, quan es busca la identificació amb el jo ideal el protagonista no representa allò que l’espectador és, sinó allò que voldria ser o, si més no, allò que l’atrau; l’aspecte físic, el decorat, les actituds, les qualitats, el glamour… no són pròpies del món real de l’espectador, sinó que el traslladen a un món ideal. Tenen l’aspecte físic, el gust, la personalitat o l’èxit, que ell voldria tenir o, fins i tot, que a ell li agrada pensar que té. Uns protagonistes que, sovint, no tenen gens l’aspecte de tenir el problema per al qual diuen haver trobat la solució (dones primes anunciant productes per aprimar-se, noies amb cabells esplèndids anunciant xampús per al cabell danyat, etc.)

Mirem aquests anuncis i comparem-los. Ens els dos casos es tracta d’un producte més o menys relacionat amb la salut, però l’estratègia publicitària és molt diferent:




En el primer cas se’ns presenten uns actors triats i caracteritzats perquè semblin qualsevol de nosaltres quan ens aixequem pels matins:

Igual que nosaltres, tenen problemes tan poc glamurosos com el mal de ronyons o d’esquena. En definitiva, l’anunci vol fer de mirall: aquests protagonistes podríem ser nosaltres mateixos. Per tant, si a ells els funciona la solució, a nosaltres també ens podria funcionar. És una mica com si ens ho digués la veïna del tercer (“prova això que m’ha funcionat tan i tan bé…”).

Tot i així, hi ha un detall final: un cop el producte ja ha fet el miracle i el nom i logotip de la marca apareixen al costat, l’aspecte de tot plegat ja canvia (ells, el cotxe, la casa…):


En el segon anunci tot és diferent. Tenim una protagonista que ens parla de salut i també està a casa, en pijama… Però l’actriu triada és molt diferent: jove, esvelta, bonica (amb aspecte de no haver tingut mai cap problema a la pell). També el seu vestuari, maquillatge, pentinat… (qui no té aquest aspecte quan està per casa?) I la seva actitud: els protagonistes del primer anunci es despertaven per anar a treballar; aquesta noia simplement “està”. La casa també és molt diferent: qui no té aquest espai i aquests mobles? qui no té piscina al jardí? qui no té una nevera de dues portes de la qual surt música i un raig de llum quan l’obres?

En definitiva, el missatge del primer anunci vindria a ser “Estàs igual de fotut que aquesta parella? Pren-te el producte i se’t passarà”. En canvi, el missatge del segon seria “T’agradaria estar igual d’estupenda que aquesta noia? Vols que la teva pell sigui igual? Pren-te el producte”. Fixeu-vos que en el primer cas utilitzem el present; en el segon el condicional o el subjuntiu, els temps de les hipòtesis i els desitjos.

Read Full Post »

Feminismo emotivo? No: és una publi

Beneficis racionals

Si mirem aquests anuncis podem imaginar com completaríem l’argumentació:

Has de comprar un cotxe Hyundai perquè …

Has de comprar un suc Don Simón perquè …

En els dos casos trobem arguments que tenen lògica: “perquè és el tercer millor classificat en un mercat molt dur” i “perquè és el suc fet amb les millors taronges”. Dit d’una altra manera, els beneficis que l’anunci t’assegura que obtindràs són beneficis racionals (es basen en la lògica, són comprovables).

 

Beneficis emocionals

Ara fem el mateix amb aquests dos:

https://youtu.be/jKZEPyFYp9k

Has de comprar un cotxe Bmw perquè …

http://dai.ly/xger

Has de comprar una Cola-cola perquè …

Què trobem ara? En aquests dos casos veiem que:

a) és molt més difícil de continuar l’argumentació, perquè és molt difícil verbalitzar el missatge que transmet.

b) si aconseguim continuar-la ens sortiran arguments del tipus “si compres coca-cola … el teu món serà més feliç/t’enamoraràs i passaràs una nit fantàstica/els teus pares no s’enfadaran encara que els enganyis…”

Així doncs, els arguments que trobem ara no tenen cap relació lògica amb el producte. Per això diem que aquests anuncis ofereixen beneficis emocionals. El que es fa és relacionar sensacions, emocions, il·lusions, que ens agraden amb el producte que ens volen vendre. I que en el nostre cervell quan comprem aquell refresc no estiguem comprant un refresc sinó felicitat, ganes de viure, autenticitat, etc.

screenshot-2017-01-18-09-21-36

http://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-emocionalment-desfermats_0_1725427462.html

 

Alguns exemples més:

Supermercats

 

Rentadores

Read Full Post »

 

Cal tenir clar que les cadenes de televisió se sustenten a través de la publicitat. Les privades, exclusivament, i les públiques, juntament amb un partida pressupostària dels seus respectius governs (excepte TVE des del novembre passat, que ja no fa publicitat). Per tant, com més audiència tinguin, més possibilitats tindran de contractar més publicitat i de que els anunciants paguin els seus anuncis a un preu més alt. D’aquí vénen les lluites per l’audiència.

screenshot-2017-01-09-10-49-47

 

Els clients de les cadenes no són els espectadors: són els anunciants, és a dir, les marques. I el que venen no són programes: són quantitat d’espectadors.

Entendre aquesta realitat ens permet entendre quins són els criteris que regeixen la programació de les cadenes (i per què hi ha cada cop més publicitat fora i dins dels programes). En un primer moment, els diners de la publicitat eren els recursos utilitzats per les cadenes per poder fer els programes que desitjaven. Avui, les cadenes de televisió fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris. La programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors; és per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables, i els programes més barats.

Read Full Post »

Cal que trieu 2 de les 3 activitats que teniu a continuació:

 

1. A veure si sou capaços de trobar en aquest videoclip dels Manel alguns dels recursos treballats. Aquí teniu la llista del que heu de trobar:

punt de vista: càmera subjectiva

moviments de càmera: panoràmica, moviment lliure amb intenció expressiva (per provocar sensacions a l’espectador)

enquadrament: contrapicat

tipus de plans: pla detall, primer pla, pla mig, pla general

el camp: pla amb gran profunditat de camp per enfocar personatges o objectes que estan en plans diferents, pla amb profunditat de camp petita fent el canvi d’enfocament entre dos personatges

muntatge: combinació de pla-contraplà


2. Mireu aquest videoclip del Michael Jackson, que és un clàssic de la història dels videoclips, i a partir del moment que comença la música (4’13) i feu el següent:

a) Busqueu:

Un moviment lliure amb grua:

Un tràveling que dura quasi un minut i mig quasi ininterrompudament:

Un zoom out i un zoom in seguits, un darrere l’altre, sobre una mateixa cosa:

Dos plans contrapicats:

Tràvelings per seguir balls de grup (la càmera segueix el desplaçament dels personatges, com si ballés amb ells):

Una càmera subjectiva del que veu la protagonista en un moment donat:

b) Contesteu aquestes preguntes:

– Quin tipus d’il·luminació fan servir a partir que surten del cinema (especialment a partir del moment que comencen a aparèixer els zombies? Per què creus que ho fan així?

– Quins tipus de plans es fan servir en el ball dels zombies? Per què?

– Entre el minut 11’30 i 12′ hi ha un truc de muntatge per fer l’efecte que tot ha sigut un somni: tenim dues escenes diferents gravades en moments diferents en decorats diferents però muntades una darrera l’altra per fer semblar que una és continuació de l’altra: en la primera estan en una casa abandonada i els zombies l’ataquen i en la segona es desperta al sofà de casa seva. El que tenen en comú i facilitat el truc és el fet que la noia està en un sofà i que el noi l’agafa amb el braç. En el vídeo això està muntat en tres plans:

1) el protagonista amb aparença de zombie que la mira de prop

2) el seu braç agafant-la

3) el protagonista amb aparença normal que la mira i li parla.

I ara la pregunta: en quin moment exacte hi ha el tall en el muntatge en què es canvia d’una escena a l’altra? (dit d’una altra manera: el pla del braç correspon a quan està de zombie o quan està normal?) Com ho podem saber?

– I l’ultima és per nota. En un moment del vídeo es fa servir el que s’anomena “efecte Vertigo”. Ets capaç de trobar-lo?

 

 

3. Ara es tracta d’investigar una mica per internet, a veure si sou capaços de trobar:

  1. Un videoclip del grup Chemical Brothers que és tot un tràveling lateral fet des d’un tren
  2. Un del grup Radiohead que tot el vídeo és un primer pla fix
  3. Un del grup The Black Keys que tot el vídeo és un pla americà amb la càmera fixa (o quasi)
  4. Un del grup Blur que és un homenatge a la primera escena de la famosa pel·lícula La taronja mecànica
  5. Com es diu la tècnica amb què estan gravats aquest vídeo: http://youtu.be/2_HXUhShhmY
  6. Si aquest videoclip està fet a càmera ràpida o normal i quina prova hi ha al mateix vídeo que ho demostra: http://youtu.be/E9SHupQFY2k
  7. Un videoclip del grup R.E.M. que és un pla seqüencia de 4 minuts, amb constants zooms endins i enfora.
  8. Un videoclip del grup The Verve que, excepte el primer i el darrer pla, tota l’estona utilitza el mateix recurs: un tràveling.
  9. Un videoclip del grup Queen en què en el primer minut veiem les cares dels quatre membres del grup il·luminades primer a contrallum i després amb il·luminació picada o zenital.
  10. Un vídeo de Jamiroquai fet pràcticament tot en un pla seqüència amb la càmera fixa i en què la sensació de moviment ve donada en part perquè el que es mou és el terra.

 

Treballarem els conceptes teòrics del llenguatge audiovisual que vam veure a classe. Si teniu dubtes o voleu recordar algun dels conceptes, podeu consultar aquest blog sobre llenguatge audiovisual:

llg

Read Full Post »

S’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de  Barcelona (CCCB) la dotzena edició del World Press Photo, un conegut concurs internacional que premia els millors treballs foto periodístics de l’any. Totes les fotografies seleccionades aquest any estaran exposades al CCCB fins l’11 de desembre. Una bona visita per a aquests dies de festa.

jt59gxeamq5emnceu73v

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: