Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Socials’ Category

Reflexió des de Terezin

​Avui hem visitat el camp de concentració nazi de Terezin.Quan hom visita un camp de concentració només veu parets nues, però avui, una vitrina, a Terezin, ens ha fet pensar en la vida afortunada que hem viscut, sense pobresa, sense guerra, sense autoritarisme. En la vitrina hi posava: el parament dels presoners. Hi havia una tovallola de les mans, blanca, amb una ratlla vermella, una agulla i uns pocs fils de cosir, una escudella metàl·lica diminuta i res més, res més!!! No. No som capaços d’imaginar com ha de sentir-se qui ha estat desposseit de la dignitat, de la identitat, de la salut, de la família, del futur. Quin efecte han de tenir aquests pocs objectes per recordar que ja no s’és humà. Només una simple ombra sense esperança, sense desig, sense voluntat. La tovallola com a recordatori d’una higiene inexistent, l’agulla i els fils  que són inútils per apedaçar els parracs que t’humilien, l’escudella que manté un alè de vida que ja és mort més que altra cosa. Això és la crueltat: adoptar símbols de la humanitat com a farsa, com a trivial demostració del màxim rebuig, com a sarcasme.

Read Full Post »

Aquesta tarda, els alumnes de 4t Ramon Llull han dut a terme una avaluació dels treballs d’investigació fets pels companys de 5è, en el marc de la seva SD Canons, bandolers i barretines. Provistos d’una rúbrica, els alumnes de 4t han avaluat les presentacions dels alumnes de 5è. Ha estat una experiència molt profitosa, tant per als grans- que han pogut exercir de docents- com pels petits – que han hagut de fer un repte prou difícil-. Després els grans i els petits s’han reunit i han valorat l’experiència molt positivament.

Read Full Post »

Us imagineu treballar dotze hores seguides amb el soroll de tota una sala de telers funcionant?​

Us imagineu treballar dotze hores seguides amb aquest soroll? Aquest és el soroll d’un teler! I fent-te càrrec de quatre telers? 

Avui els alumnes de 4t d’ESO han pogut veure com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l’interior de la Colònia Vidal que fins a l’actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. Ha estat molt interessant i molt il.lustratiu.

Read Full Post »

Aquest matí, el curs de 4t d’ESO ha realitzat la visita a la Colònia Vidal. En el marc d’estudi de la Revolució Industrial i les ideologies obreres, hem explorat el recinte industrial i la colònia obrera, comentant els diferents espais tecnològics i el biaix paternalista i manipulador de l’amo amb els seus obrers, a principi del segle XX.

Read Full Post »

La  Revolució Francesa és un dels temes més interessants que es poden estudiar per aconseguir una certa cultura política. Us proposo  us seguit d’enllaços i un vídeo perquè pugueu aprofundir en el que s’està treballant a classe. A veure qui hi fa i ho aporta al diàleg en grup.

Web molt detallada sobre la Revolució Francesa

Igualment, en el següent enllaç podeu trobar un complet recull fet per la revista Sapiens:

Sapiens i la revolució francesa

I per acabar, un vídeo que pot ajudar-vos a tenir clares moltes de les idees que estem treballant a classe.

Vídeo de la Revolució Francesa

revolucion-francesa

Read Full Post »

Malauradament, el paper de la dona ha estat poc treballat en la Història, però cal reivindicar-la com el cinquanta per cent de la població que ha estat, sempre, al llarg de tots els temps. Permeteu-me que us presenti una dona il.il·lustrada: Olympe de Gouges.Nascuda a Montalban en una família humil, es casà molt jove i quedà vídua en poc de temps amb un fill a càrrec seu. El 1788, es traslladà a París, on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l’escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.El 1789, s’abocà a la Revolució Francesa, defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d’articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament, propi de la Il·lustració, ja s’havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L’esclavitud dels negres , en què criticava amb duresa l’esclavitud. El 1791, escrigué la seva famosa Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d’inferioritat. La seva  Declaració de drets de la Dona i la Ciutadana, que aquí teniu completa,  començava amb les paraules següents:

“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta!”

olympe-de-gouges-francia-1791

Read Full Post »

Raíces

A l’any 1979, una mini sèrie de 720 hores, anomenada”Raíces”,  mostrava al món  la Història d’una família afroamericana des dels temps de l’esclavisme fins al novel·lista que havia escrit  la mateixa obra.

Aquí en teniu el resum de la trama de wikipèdia:

“A Gàmbia, Àfrica Occidental, en 1750, Kunta Kinte (LeVar Burton) neix d’una família Mandinka encapçalada pel guerrer Omoro Kinte (Thalmus Rasulala) i la seva dona Binta (Cicely Tyson). Quan arriba als 15 anys, ell i un grup d’adolescents de la mateixa edat són conduïts a formar part de la cerimònia tribal coneguda com “fer-se home” (començament de l’edat adulta), en la qual els adolescents se’ls ensinistra en les arts de la lluita i la caça, i se’ls circumcida. Després d’aquest període tornen als seus pobles i passen a ser considerats oficialment com guerrers Mandinkas. Quan intentava trobar un tronc fora del seu poble per fer-li un tambor al seu petit germà, Kunta Kinte és capturat per traficants d’esclaus i juntament amb altres 140 homes i dones, és portat a bord del Lord Ligonnier, una nau negrera comandada pel Capità Thomas Davies (Edward Asner) i el seu primer oficial (Third Mate Officer en l’original) Slater (Ralph Waite) per a un viatge fins a les colònies angleses a Amèrica del Nord (futur Estats Units). Durant la seva forçat viatge un grup d’africans s’amotina i assassinen a Slater i a 10 mariners, però fallen en prendre el control de la nau. Com a resultat el guerrer que entrena a Kunta Kinte i líder del motí, mor. La nau toca terra mesos més tard a Annapolis, Maryland, on els capturats són venuts en una subhasta. Kunta Kinte és venut a una plantació propietat de John Reynolds (Lorne Greene) i se li dóna el nom de Toby. L’Amo Reynolds posa a Toby a cura d’un vell esclau anomenat Fiddler (violinista) (Louis Gossett Jr.) a qui li encarrega ensenyar-li a Toby el camí per ser un esclau obedient i a parlar en anglès. En una desesperada lluita per la supervivència, realitzarà diversos intents de fuga. Davant la primera fugida, l’Amo Reynolds li treu a Fiddler la custòdia de Toby i el lliura al capatàs (overseer) anomenat Ames (Vic Morrow), qui severament castiga Kunta Kinte fins que accepti el nom de Toby. En una festa de Nadal, Kunta Kinte torna a escapar, i uns caçadors d’esclaus el capturen i li tallen mig peu esquerre per prevenir noves fuites.

L’adult Kunta Kinte / Toby (John Amos) aprèn el que significa ser un esclau però viu turmentat per les seves arrels mandinkas i el seu record d’haver estat lliure alguna vegada. És venut al Dr. William, el germà de John Reynold (Robert Reed), es casa amb la cuinera esclava, de nom “Mamy” Bell (Madge Sinclair) i té una filla anomenada Kizzy (Leslie Uggams), nom que significa “la que es quedarà “. Quan Kizzy és adolescent, és venuda a Tom Moore (Chuck Connors) a Carolina del Nord, al descobrir-se que havia escrit un salconduit fals per facilitar la fugida de Noah, un jove esclau del qual estava enamorada. (Demostrava que havia pres lliçons de lectura secretament amb Missy Anne ( “Amita Reynold” (Sandy Duncan), la nena de la família blanca propietària de la plantació).

Kizzy serà violada per Moore i tindrà un fill que en el futur sobrenomenaran el Gallero George (Ben Vereen).

George arribarà a ser un expert galler, criador de galls de baralla. Li fa guanyar moltes baralles al seu Amo / pare Tom Moore, però aquest aposta una gran quantitat contra un anglès i en perdre, com no posseeix diners per pagar el seu deute, ha de enviar a George a servir-lo a Anglaterra en 1820. George tornarà a Amèrica transformat en un home lliure. El fill de George és Tom Harvey (Georg Stanford Brown), qui arriba a convertir-se en un ferrer i és reclutat com a tal per l’Exèrcit Confederat durant la Guerra Civil Nord-americana.

Després de la guerra de secessió, els racistes conduïts per Evan Brent (Lloyd Bridges) molestaran i explotaran econòmicament a la família de George. La minisèrie acaba quan Tom el ferrer i la seva família es mudin a les terres que el galler George els va comprar a Tennessee per començar una nova vida.

Alex Haley narra, en els últims minuts, un muntatge de fotografies dels membres de la seva família que el connecten fins Cynthia la filla de Tom. Es completa així la línia que surt de Kunta Kinte fins al mateix Haley “.

 

Us convidem a  veure-la, per aprofundir en l’estudi de l’esclavisme que hem encetat a classe.  Aquí en teniu un petit fragment.

raices-23162-cFragment de Raíces

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: