El món de Sofia
Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l´obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, Sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que empendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima amb un desenllaç imprevissible.Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ha estat professor de filosofia i d´història de les idees durant onze anys i és un dels escriptors més destacats del seu país. Ed. Empúries li ha publicat El misteri del solitari, l´enigma i el mirall, Vita brevis, El misteri de Nadal, ¿Què hi ha algú?, El palau de les granotes, Maya i La noia de les taronges.
L’Alquimista
Dins d’un gra de sorra, un pastor d’ovelles troba resposta a preguntes sense enunciat. Un camí teixit de fils visibles i invisibles el mena a un llarg viatge que acaba, com tants d’altres, en el seu punt de partida. Ell però ja no és el mateix.
Sota l’aparença de faula, Coelho ens parla del llenguatge dels símbols, de la veu de cor, de la síntesi de totes les coses. Com aquell que assenyala la lluna amb un dit, l’autor ens apunta en una direcció i ho fa de manera tan tutelada que, en acabar la lectura, un té la sensació de no haver caminat amb els seus propis peus.
La literatura i els viatges ens proporcionen experiències de doble sentit, un joc constant d’anada i tornada: per dins, cap enfora; el descobriment d’altres móns i el descobriment de nosaltres mateixos, alhora. El viatge dins del llibre transforma el pastor d’ovelles en alquimista. Nosaltres, espectadors, ens ho hem mirat, aquesta vegada, des de la distància immòbil on ens han col·locat les certeses de l’autor.
Wilt
Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instal·lat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.
En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.
Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.
El perquè de tot plegat
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
La pell freda
Un antic lluitador de la independència d’Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d’oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l’oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
En aquesta illa només hi ha un habitant, l’oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l’irlandès, l’ignora tot i la informació que té de l’illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l’atac d’uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posterioment, els “citauca”.
Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d’aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d’amant. Tot i que l’irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s’ho vol creure.
L’amic retrobat
L’arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l’amistat de dos companys d’escola. Un d’ells és jueu, l’altre és membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia.
Al llarg d’un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se’n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s’ho, el retrobarà novament.
Trajecte final
Trajecte final és un conjunt de set relats de ciència-ficció, en els quals es parla de sers que poden canviar el seu aspecte a voluntat, d’escletxes entre mons i salts en el temps, però també s’hi parla, sobretot, de l’amor, la generositat i la confiança davant el desconegut.La primera edició de Trajecte final, es va publicar el 1975. Amb aquesta nova edició s’ha volgut posar a l’abast de tots els públics un seguit de propostes i treballs per comprendre millor l’obra. L’edició actual està adreçada, sobretot, als estudiants de secundària.